El 9 de Juny de 1952, el senyor mossèn Jaume Tobella i Llobet, aleshores rector de la Parròquia de la Santa Creu de Calafell, va acceptar la idea de posar en marxa un equip d’hoquei a la localitat com una secció mes del “Centre Parroquial”. Aquesta idea de formar l’equip d’hoquei sorgir arrel del Campionat del Món de l’any 1951 celebrat a Barcelona, on l’equip espanyol guanyà el títol.

Uns senyors, entre els que hi havia el senyor Albert Romeu i Marcel Miró, en veure aquest campionat varen proposar al senyor mossèn Jaume començar la pista. A l’estiu es jugaren partits amistosos a la terrassa de l’hotel Miramar enfront equips comarcals com el Vilafranca i els estiuejants entre ells el campió de rallis, el Sr. Joan Fernández i el Sr. Marimon, que fou el primer esportista en patinar a la pista de la Rectoria.

El “Centre Parroquial” disposava de les seccions de bàsquet, escacs, “ping-pong”, on Marcel Miró fou campió comarcal.

El 1953 es comencen a jugar partits amistosos, a la pista del “Peixarot” de Vilanova, al “Centre Catequístic” del Vendrell, etc...




Els “pioners” foren: Drets: El Joan Jané “Pau Xic”, Lluís Domingo “Lluiset”, Joan Fernández “Cugat”, Marcel Miró “Badoret”. Acotats: Josep Mª Santacana, Josep Mª Papiol, “L’Angelet”, en Joan Montejo. No surten en aquesta foto: Joan PAPIOL, “Rovello”, Ramon Gibert, “Serenet”, i l’entrenador va ser a partir de l’any 1955 el Vilafranquí Alvar Vidal.

El president del “Centre Parroquial” era el senyor Vicenç Espinya.

El 17 de Juliol de 1954 s’inaugura la primera pista feta per voluntaris del poble a l’hort de la rectoria, en un partit davant el Centre Catequístic del Vendrell.

A la temporada 1954-1955 en categoria regional, el Calafell jugàren per primera vegada en un campionat oficial juntament amb els equips: C.H. Borges Blanques, C.C. Vendrell, C.D. Tortosa, C.H. Lleida, C.H.Cervantes (Lleida), C.H. Antorxa (Lleida), i el nostre C.P. Calafell (Centre Parroquial Calafell). En aquest any començà també un equip juvenil.

El primer partit fou a la pista de la Rectoria davant l’Antorxa de Lleida el 17 d’Octubre de 1954, on el C.P Calafell va guanyar per 9-0. El nostre Club va jugar dotze partits, dels quals en va guanyar quatre, perdre quatre i empatar quatre. Es va classificar en cinquena posició amb 31 gols a favor i 32 en contra i un total de dotze punts.

A la pista de Rectoria hi varen jugar fins l’any 1964-1965, ja que en l’arribada d’un altre Sr. Rector vàren tenir que deixar la pista.
En aquesta etapa la majoria de jugadors eren de Calafell. El primer fitxatge fou el Sr. Leopold Garcia “Polo”, desprès el Ricart Urpí del Vendrell, i més tard l’Agustí BLANC “RIUS” qui va jugar en diverses etapes i varies temporades.

En la temporada 1965-1966 varen jugar a la pista del cinema de la platja “Pista del Litu” (actual correus) i mentrestant el poble tornava a construir una altra pista. Fou a la temporada següent 1966-1967 on es va jugar a la pista de “Les Escoles”.

Calafell canvia la seva denominació i s’anomena CLUB PATÍ CALAFELL.

En la temporada 1963-1964 l’equip assoleix el primer títol nacional, “Campió d’Espanya i Catalunya”, campió de la segona divisió i Ascens a la primera divisió (actual divisió d’honor).


 

Els jugadors que formaren aquest equip foren: Drets: Gibert, Montejo, Rovira, Papiol. Acotats: Miró, Lorente (entrenador i jugador), Palanques i Nart. L’entrenador era el mateix jugador Josep Lorente i el mecànic el Sr. Pau Canyelles.

A la temporada 1967-1968 es va televisar per primera vegada un partit del nostre club, fou en la visita a Mataró el 22 de Gener de 1968, amb victòria de l’equip local per 4-0.

En aquesta primera temporada a la Primera Divisió el club assoleix la millor classificació fins ara a la màxima categoria, un quart lloc, essent el porter MIR el menys golejat de tot el campionat amb un total de 40 gols.

També en aquesta temporada 1967-1968 el club rep la INJUSTÍCIA més gran mai imposada a una entitat. Fou amb motiu d’una eliminatòria de la Copa de “Su Excelencia el Generelísimo”  que després de perdre a Mataró 7-2 fou capaç de remuntar i amb una prorroga inoblidable s’imposaren per 8-2 al equip aleshores considera com la Selecció Nacional, amb Largo, Capdevila, Vila, Gallén, Salarich, Rodón, etc... El club rep una sanció d’un any d’inhabilitació en tots els estaments, tan directius com esportius i en totes les categories. Es produeix un trencament i molts socis es donen de baixa ja que no estan d’acord amb continuar i volen que el Club es dissolgui.

S’acorda continuar, i una Junta Gestora, presidida per Joan Vives, acompanyada per en Joan Palau, Cosme Romeu i algun altre, junt amb quaranta socis que varen continuar i sols posaren en competició la base, que finalment no va ser sancionada. L’equip Juvenil es va classificar per la fase final del Campionat d’Espanya a Bilbao i assoleix el quart lloc. Romeu i Serrano foren els porters, Montejo, Arturo i Mañé els defenses, i Nicolau, Armajach i Collado els davanters. L’entrenador fou l’Agustí Blanch “Rius”.

El club jugava en aquesta pista de les escoles la temporada 1974-1975. La temporada 1975-1976 es va començar a construir l’actual pavelló municipal on s’hi juguen tres temporades al descobert, sent 1978 quan els “25 anys” del club es va cobrir.

El primer partit a la pista descoberta fou davant el FEMSA de Madrid amb victòria del Calafell per 13-2 fent el primer gol el jugador local Josep Mª Palau. Es jugava a Primera Divisió Nacional.

Un dels èxits més importants del nostre club s’assoleix a la temporada 1980-1981 ja que el primer equip es proclama Campió d’Espanya de primera divisió i ascendeix a la Divisió d’Honor. Tots els components d’aquest equip eren de Calafell: Casado, Mañé, E.Collado, Ortoll, Pallarés, Palau, Ràfols, Olivella, Tutusaus, Suau, Gener, R.Collado. L'entrenador era Ramon Ferré, també calafellenc.